Aquest document . fruit d´una reflexió seriosa, basant-se en els últims resultats electorals del PSPV-PSOE, i en el moment qu´es troba el Partit, intenta ser un balanç dels nostres errors i deficiencias. Es clar qu´el tan esmenat gir al centre, el profund buit ideològic i programàtic generat, la divisió interna (fruit de les mal anomenades “families” ), la pèrdua del nombre d´afiliats i afiliades, la falta d´assupció de responsabilitats polítiques, la falta d´anàlisi autocritic, així com un debat el més àmple posible, han fet que aquestes carències siguen les que han generat l´apatia i l´allunyament de la societat i evidenment de la militancia.
Per tant es l´hora d´afrontar una vertadera reflexió, és el moment d´oblidar-nos dels “partidismes”. Hem de ser capaços de fer una vertadera autocrítica des de tots els àmbits, fer un canvi d´ estil, de formes, missagtes i de persones, però nomès pel “treu-te tu per posar-me jo” sinó que vinguen amb un programa que reculla reflexions i propostes qu´ens facen generar la il.lusió i els convenciments necessaris, des de els valors del Socialisme Democràtic, no solament als militans sinó tambè a la societat. Hi ha que treballar perque els ciutadans i ciutadanes es tornen a identificar amb el nostre projecte, fent que siga comprensible i accesible per a la societat. Avui la societat valenciana esta sotmesa a una situació complexa i difícil en aquests moments. Som i no podem renunciar a aço, un Partit de Govern, el nostre repte ha sigut i ha de seguir sent transformar la societat des de els poders pùblics possant en pràctica els valors i els principis del socialisme democràtic.
Hem d´afrontar les pròpies responsabilitats, tornar a fer que la paraula Socialisme es diga i s´escolte amb respecte. Tindrem que fer un procés d´inflexió i reconeixer el nostre fracás amb la connexió amb la societat, qu´ens ha portat a perdre la seua confianza i al descrèdit, amb el consegüent perill per a les institucions democràtiques.
Sense cap lloc a dubtes les conseqüencies socials d´aquesta crisi econòmica, estan molt presents en la vida diària dels ciutadans i de les ciutadanes. La desocupació és uns dels principals problemes dels espanyols i les espanyoles i dels valencians i de les valencianes, també els problemes derivats de la crisi econòmica i no haurem d´oblidar el desprestigi de la “classe” política, evidentment propiciada per la corrupció política exercida per el PP a la nostra Comunitat Valenciana. Però a aquests problemes, hi ha que afegir el nostre allunyament de la societat valenciana, no hem sigut capaços d´acostar-nos a la societat amb el “discurs” de fer “bandera” de la corrupció del PP, ens ha faltat connexió amb els problemes que veritablement preocupen a la societat valenciana, i preferentment als nostres votants. Per fer les coses errònies, hem volgut ocultar les nostres sigles, no sols les de la nostra Federació (PSPV), sinó fins i tot les del PSOE, amb una “marca” que no han identificat els ciutadans i ciutadanes , som el PSPV-PSOE.
Els ciutadans i ciutadanes ens demanen que despertem, que reaccionem, que revindiquem els valors que han de fer avançar la societat, cap als majors quotes de benestar i de llibertat de la nostra història. Hem d´estar dispossats a compartir i escoltar, a comprometre´ns i a treballar. Hem de sertir-nos orgullosos i orgulloses de ser socialistes, del nostre treball realitzat en el passat, dels nostres origens i de la nostra identitat con a Partit. Per tant hem de recuperar aquell esperit que porta en 1978, a la unitat del PSOE con el PSPV, fa 33 anys. Aquest és un Partit que ha i ha de ser un projecte inclusiu, qu´ens ha per tant situar en la referència d´adquirir un compromís amb la ciutadania, que posse per davant a quansevol debat la necessitat de servir a la Comunitat Valenciana, als gents, i especilament als assalariats i asalariades, i als sectors més desfavorits de la societat. No renunciem a res d´aquest esperit que va impulsar la creació del PSPV-PSOE, i com no, reconeixer el treball dels i de les que en aquells temps van ajudar i van treballar per la seua fundació.
El PSPV-PSOE, ha estat un referent polític, que com a tal ha contribuït a la transformació del País Valencià, dels nostres ciutats i pobles, i com a tal ha afrontat els moments històrics de la nostra terra.
Tots i totes sabem que el socialisme és no creure en dogmes, mantindre viu la curiositat i la rebel.lia, i saber adaptarse en cada moment a les circumstàncies sense renunciar al mes important: la lluita per una societat millor i mes igualatoria ( l´Estat del Benestar).
Per lo que, hem de ser capaços de debatre lliurement, sense desqualificacions, i amb respecte a la pluralitat, amb serietat i tranquil.litat, conectant amb la societat, i reconéixer amb valentía els nostres errors, buscant amb tots i totes les solucions. Aprendre dels nostres errors i no ser prepotents és lo que espera la societat dels i de les socialistes, això farà que no es tornen a repetir els errors passats, i hem de llançar a l´exterior el missatge que el PSPV-PSOE, continua sent un projecte vigent i necessari per a millorar la societat i llevar-nos també els llastos que ens haja pogut deixar el nostre pas per les institucions, en els Ajuntaments on governàven, avui som en la majoría oposició.
Per tant, hem de recuperar el rumb del Projecte Socialiste, obrint una discussió àmpla sobre l´esquerra que volem i a on volem arribar, i com a primer objetiu hem de realitzar els canvis necessaris en els fons i les formes de la nostra organització interna com a Partit, per lo que proposse a debat les següents camvis:
CAMBIEM LA NOSTRA ORGANITZACIÓ INTERNA: MÉS DEMOCRÀCIA, MÉS PARTICIPACIÓ
- Hi ha que potenciar a les Agrupacions: de Districte, Locals, Comarcals…, aquestes son la veu real i participativa, i com a tals, hi ha que´establir una democràcia real i participativa. Els agrupacions, deuen de tindre mes autonomia, com a protagonistas que sòn i com nucli bàsic del Partit, pel que el debat de la militancia ens porte una major conexió amb la societat. Hi ha que posar en valor el compromís i la constància dels i de les militants, fomentant la democràcia i la participació, per lo que haurem d´impulsar i desenvolupar les normes estatutàries necessàries per a establir el sistema de primàries a tot càrrec de representació orgànica o institucional i establir les llistes obertes i no bloquejades. Hem de donar el protagonisme a la militancia.
- Fer un replantetgament en l´elecció de delagats i delegades, per a permetre la major expressió de la pluralitat del Partit.
- L´elecció a Secretari o Secretaria General del PSPV-PSOE, i de qualsevol estructura del Partit, de manera independent a la resta de la executiva, sent elegit o elegida en vot secret i directe de tots i totes els militants.
- Les eleccions i votacions d´informes de gestió i altres decisions que siguen rellevants se deuran portar a terme , sense que ningú ho demane, per vot secret i individual.
- Un canvi en la dinàmica del calendari i la lògica dels processos congressuals, fent que l´assemblees de les agrupacions de districte i locals, siguen les primeres a triar les seues comissions executives , es a dir, abans i no després del Congres Nacional, aconseguint que aquest siga el moment culminant, però no únic, d´un període de debat i presa de decisions.
- Hi ha que definir un sistema de control de la gestió dels càrrecs electes als distintes institucions.
- Els assesors i asesores igual qu´els alliberats i alliberades, tindran objetius clars. Aquests alliberats, alliberades, assesors i assesores del PSPV-PSOE, han de tenir asegurades funcions concretes d´àmbit comarcal, orgànica e institucional, i estaran obligats a presenter a les adreces polítiques territorials un informe trimestral dels seus treballs realitzats, objetius i grau de cumpliment.
- Això també será per als carrecs electes, control a la seua gestió i treball en els àmbits institucionals que estiguen.
- Hi ha qu´establir una cultura política de relleus constans en les distintes responsabilitats, evitant també l´acumunlació de càrrecs orgànics i públics, amb la limitació dels mandats ambdós casos, a dues legislaturas.
- Tornar a establir l´orgnització comarcal en el funcionament del PSPV-PSOE, des de la base de l´estructura orgànica comarcal que aproxima, uneix, coordina i permet articular una acció coherent, homogènia i potent en tot el territori del nostre País.
No pretén ser més que una primera aportació al debat necessari en la nostra Organització i oberta a la discussió i a les aportacions, en definitiva a sumar que és el que el PSPV-PSOE necessita avui més que mai.
Rafael Sanchis
Secretari d´Organització
PSPV-PSOE Agrupació de Districte de l´Olivereta
València
Pense que l´apatia, allunyament i perdua de militants és fruit de la carència ideològica del PSPV.
ResponderEliminarAquesta falta de referència ideològica, pense que hui en dia te el seu origen en varios factors que al cap i a la fi son percebuts per la societat i que coincideix en molts dels que encara som afiliats.
1er) Podem destacar la existència de "families" que s´han assentat al poder del Partit i és pensen que el Partit és sa casa, oblidant-se del que el formem i dels simpatitzants. Eixes families que no han fet cap merit per mantindrés al front del partit ( de dret o de facte) i que sempre podem trobar als primers llocs de les llistes dels congrés, senat o parlament nostre, tenen la "cara" de repartir-se els carregs. Quin merit tenen? Amb quina autoritat o permis ho fan?. Molts d´ells viuen encara d´haver-se´n possat davant un "gris" a la transició.
2on) La societat veu com el PSPV te "polítics profesionals" i aixó és un greu insult per als ciutadans, que tenen que patir una forta crisi mentre ells cada quatre anys sons els de sempre, que viuen de la política amb el seu lloc assegurat, a costa del poble i sense fer res per ell. Sols estan interessats en mantindre el seu status, perque és clar que fora de la política no saben fer res de res.
3er) A l´oposició s´està molt bé!! per aixó molts dels nostres no hi fan res per conseguir el govern de les institucions, és dediquen a percebre el sou de diputat o regidor municipal.
4art) La pèrdua de la referència idològica. El socialisme ha deixat de ser percebut com el partit dels treballadors i és assimilat al dels xicotets burgessos. No ha plantejat oposició o alternativa com a partit de classe. Per altra banda també ha perdut el seu origen de partit nacionalista valencià, la defensa de lo nostre, sembla una sucursal dels castellans dirigida des de Madrid i on els "cuneros" tenen sempre lloc.
De segur que em quede curt a les conclusions, faltant per eixiemple lo lluny que és troba el Partit de la joventut, però cal tindre clar que el poder del PSPV l´han de tenir les bases, doncs eixa és la força del socialisme a l´hora d´evitar que els "salvapatries" és facen amb el control del Partit, perque els salvapatries son uns oportunistes que volen més del mateix.
Ara amb la crisis i la dreta amb majoria absoluta tenim l´ocasió perfecta per reagrupar-nos i tornar als origens, doncs en el passat tenim la sol.lució, aprofitem-nos de la impunitat de l´oposició per fer política.
-Massimo Doria- (El Maulet).