FONT DE MORA: "NEOFRANQUISME" EDUCATIU EN EL PAÍS VALENCIÀ?

David Pérez Montesinos

El passat 1 de decembre vaig anar a la concentració convocada per la “Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Public” en València, seguida per entitats de la Plataforma, per altres entitats adherides al manifest, pels partits polítics de l'oposició i per ciutadans i ciutadanes sense cap signe d'entitat però amb slogans referents al manifest. La concentració no només es convocà en València sinó també en Castelló i Alacant, trobant un recolçament en la primera de 10.000 persones, en la segona de 500 i en la tercera de 4.000 respectivament, segons dades de la Plataforma. El lema era : “Amb aquesta educació, Font de Mora dimissió!”

La “Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic” va sorgir fa un any, com a conseqüència de l'absurditat de l'Ordre de la Conselleria d'Educació per tal de traduïr a l'anglés les classes “d'Educació per a la Ciutadania” , batalla que els col·lectius que recolçaren l'ensenyament públic en el País Valencià aconseguiren guanyar només mitjançant la via judicial.

Però encara hi ha diversos i importants problemes pendents quant al sistema educatiu públic valencià que no s'han resolt, malgrat les protestes de la societat valenciana que, cada vegada amb més força, demana la dimissió del Conseller d'Educació Font de Mora, alguns dels quals són els següents:

1. El fracàs escolar en el País Valencià és el més alt d'Espanya. Segons dades del Ministeri d'Educació de 2006 la Comunitat Valenciana encapçala el ranking nacional amb un 44'7€ d'alumnes que no es troben en el curs en el qual deurien estar (índex d'idoneitat) i a més, quasi el 40% de jòvens de 16 anys no té el títol de Graduat Escolar en Secundària, front a la mitjana nacional que es troba en un 10% menys.
2. Tant en l'ensenyament de primària com de secundària també ens trobem a la cua de la resta d'Espanya quant a l'aplicació dels programes PROA de recolçament i reforç als estudiants, amb finançament del Ministeri d'Educació i a més a més, el Plan EXIT de la Conselleria d'Educació ha demostrat la seua ineficàcia i ja va per la tercera edició, perque els resultats no han segut messurables i fòren un anunci sense contingut, a on es demostra que el PP valencià només ens ven fum.
3. Però a més, en el País Valencià existeix un evident retard en la implantació del pla Estatal “Escola 2.0”, que hauria d'haver començat per la digitalització de totes les aules de 5é de Primària i novament som els últims d'Espanya perque a la Conselleria d'Educació no l'interessa la implantació de les noves tecnologies a l'escola pública i segons dades del Ministeri d'Educació trobem un ordenador per cada 7'3 alumnes, mentre que en altres comunitats autònomes com ara Extremadura en trobem 1'9 per alumne, en Andalusia 4'9 per alumne i en Galícia 6'2 per alumne.
4. Hem d'afegir també el tema de l'Educació Infantil ( de 0 a 3 anys), a on la Conselleria d'Educació no ha acomplit amb el compromís d'incrementar progressivament l'oferta de places públiques i ha deixat perdre a més , una quantitat superior als 11 milions anuals que l'Estat havia previst en els pressuposts per al País Valencià.
5. A més, també és una vergonya que hi haja encara més de 1.300 barracons, suportant els alumnes les inclemències de l'oratge.
6. Un altre dels problemes estrella és la manca de places de menjador.
7. El professorat ha de dominar el valencià, recordem que segons l'Estatut d'Autonomia diu que és una de les dos llengües oficials en el nostre territori, i també hi ha una dotació insuficient de professorat de llengua estrangera i això no és bó per als alumnes en un món globalitzat com el nostre.
8. Es vol que l'educació siga gratuïta de veritat i que per tant es milloren les beques.
9. Per últim, però no menys important, també la Conselleria d'Educació s'ha oblidat dels alumnes amb necessitats educatives especials.

Front a totes eixes barbaritats que duu a terme la Conselleria d'Educació en el País Valencià, ens trobem l'esforç del Govern d'Espanya, ja que a més dels programes PROA de recolçament i reforç dels estudiants, el plà d'Educació 2.0 i els més d'11milions que havia previst per a augmentar les places d'Educació Infantil, com he dit, el Govern d'Espanya no s'oblida de l'Educació en els següents pressuposts de l'Estat i segueix actuant en eixa línia.

En l'acte del XXXI Aniversari de la Constitució que es va celebrar en València el dissabte passat, 5 de decembre, en la Delegació del Govern de la Plaça del Temple, al qual també vaig assistir, Mª Teresa Fernández de la Vega va demanar un “gran pacto social” i polític per l'Educació, per a que puga ser tractada com un “ asunto de Estado” i manifestà com el Govern d'Espanya tindrà mólt present l'Educació i la Formació en els propers pressuposts de l'Estat.

Mª Teresa, va posar de manifest com l'Educació ha de ser un terreny per a ser “más competentes y más competitivos” i “no para confrontar o discutir entre administraciones las competencias de cada cual”, i dèu ser un àrea “para pensar en las próximas generaciones y no en las próximas elecciones”. Va destacar també l'article 27 de la Constitució i que el mateix “une la educación con el desarrollo personal, pero también con la democracia y los derechos y libertades fundamentales” i va defensar un model d'Educació amb el qual “la equidad y el acceso universal sean la mejor garantía de calidad” i demanà a la resta de partits polítics que “por encima de las diferencias ideológicas” s'arribe a un acord perque “mejorar la educación es mejorar la sociedad” i “invertir en educación es invertir en futuro”.

A més manifestà: “Necesitamos hacer de la educación un asunto de Estado, porque la carrera por la formación y la cualificación es una meta que tenemos que ganar cada día, con ambición de país”.

Subratllà també que els “grandes temas de nuestra convivencia exigen altura de miras” i demanà que “se dé oportunidades a todos” perque “formar a las generaciones futuras es asunto de todos”.

També, en este acte marcat enguany per la importància de l'Educació com a motor de la societat, es va concedir la Medalla al Mèrit en el Treball a Mercedes Madrid, per la seua carrera com a docent de grec.

Assistiren mólts companys socialistes a l'acte, però el més destacable vàren ser les ausències del PP valencià com Camps com a President del Consell, Milagrosa Martínez com a Presidenta de les Corts Valencianes o Rafael Blasco com a Portavèu parlamentari popular, que demostren la intransigència del Consell front al Govern d'Espanya. Dels pocs que assistiren a l'acte només hi havia que vore les cares de pocs amics de Rambla, Rita i Font de Mora, quan María Teresa estava parlant de l'Educació igualitària per a tots i que per damunt de les diferències polítiques s'ahavia d'arribar a un gran pacte social per l'Educació, la qual cosa no els interessa als del PP valencià perque promouen una educació elitista i restringida, propiciant la Conselleria d'Educació una política educativa “neofranquista” i deteriorant l'educació pública i de qualitat que tots els valencians i les valencianes tenen el dret a rebre per tal de no caure en les xarxes de la ignorància i la posterior manipulació per part de la dreta més ultra d'Espanya que governa el País Valencià fa anys.

El PP valencià no pot anar en contra de la societat valenciana i en contra del Govern d'Espanya al mateix temps, quant a un tema tan important com és el del dret a una educació pública i de qualitat per a tots els ciutadans i les ciutadanes valencians i més tard o més prompte els ha d'esclatar el masclet en les mans.

DAVID PÉREZ MONTESINOS

SECRETARI D'EDUCACIÓ.